31-07-11
Ens aixequem “mosques” pel sarau del vespre, després d’esmorzar, anem a discutir el preu de l’estança. Ens fan un 20% de descompte, poc pel nostre entendre, però, iniciem la darrera etapa. Sembla senzilla, però només ho sembla, plena de pujades i baixades, però quines pujades!!, sort que hi havia gent que en “gaudia”. Una baixadeta de res i després una impressionant pujada. A sobre cada mig quilòmetre et recordava, una petita fita, els quilòmetres que falten, es feia interminable. Al Jordi se li rebenta la roda, cap problema. Després d’innombrables pujades i baixades arribem al Monte Gozo, últim cim, a partir d’aquí 6 quilòmetres de baixada i a Santiago. Ens posem tots en fila per fer una arribada triomfal a Santiago i així arribem a la plaça de l’Obradoiro davant de la catedral. Abraçades, crits, alegria, ... en fi eufòria d’haver aconseguit superar el repte. Fotos de grup, per tots els reporters gràfics de la plaça, fotos alçant la bici, ...
Seguidament anem a posar l’últim segell i a buscar la Compostel.la. Dutxa, facturació de les bicicletes i alforges i a voltar pel barri antic i, sobretot a veure el Sant. Sopem tapes: “pulpo gallego, tapes gallegues, sidra gallega, cervesa gallega i licor café, licor café, licor cafééééé”. Després de sopar concert de música, focs artificials i a dormir. Per cert a dormir amb parelles i amb llit de matrimoni, “Moñón2”.
Ara a esperar el nou repte, que serà? què ens té preparats el “Cabezas Esportillas”? La volta a Canàries, Dinamarca, Holanda, Montserrat-Burgos, la Trans-Pirineus. ,,, sigui el que sigui ja estem preparats per a la nova aventura. El que si puc assegurar, és que aquest repte ha estat un fet colpidor, divertit, alegre, inoblidable, entranyable, que s’hauria de repetir.