Comença el camí. A les 7 hores ens trobem a l’estació de Sant Cugat. Anem a l’estació de l’Arc de Triomf. Sols portem quatre bicis, les altres cinc, si Déu vol ja han d’estar a Burgos. Petita discussió amb el xofer de l’autocar, ja que no vol pujar les bicis, finalment, cap problema. Les bicis pugen a l’autocar i nosaltres marxem cap a Burgos. En arribar mirem si estan totes les bicicletes, i hi són. Les muntem, pengem les alforges i a visitar Burgos i la seva catedral. Primer de tot segellem el nostre carnet de pelegrins, visitem la catedral i ... comença l’aventura!!!!. Deixem endarrere la ciutat viva, la catedral, … i ens endinsem en el despoblat altiplà, és un exercici arriscat, però no hi ha marxa enrere. Viatjant en una màquina del temps, el peregrí del segle XXI s’interna en la sòbria Castella en companyia de la nostra ombra, la nostra bici i del nostre esforç, descobrint paisatges y pobles gairebé medievals que atorguen al Camí aquesta llegenda que s’ha forjat des del seu origen.
Passem per varis pobles, en arribar a Tardajos, en Jose, el president honorífic, té un punxada, un clau li travessa la roda, no sabem si són els romans de la Via Trajana o algun “anti-camino” que vivia per allí. Arribem a Hornillos, on hem de dormir, però resulta que la casa rural, està a 5-10 km del poble, però estem frescos i no ve d’un quilòmetre. Per fi arribem a El Molino, casa rural molt guapa. Allí coneixem al Ioseba, basc que ja havia fet el camí anteriorment. Sopem com el Déus, volteta i a dormir. A El Molino, cal dir, que es va filmar part de la pel.lícula “The way” de Martin Sheen.
