25-7-11
Ens aixequem a les 7 h., hora oficial de llevar-nos, esmorzar suau i seguim el camí, bé primer retrobar el camí 10 km. I, després, seguim on l’havíem deixat el dia anterior. Passem per pobles petits, molt petits, trobem peregrins i tots van diuen “buen camino”, “feliz camino”.
El Ioseba ens va dir que hi havia una pujada molt forta, no ens ho creiem fins que la vàrem veure. 4 km aprox. 12% de desnivell, en ma vida havia fet una pujada així, els demés si, o això diuen ;-). La baixada de després molt espectacular. Passem per molts “hospitals de peregrinos”, un sense teulada, altres sense parets, altres molt ben conservats. Arribem a Fromista, decidim anar a la piscina, però quan estàvem a punt de tirar-nos a la piscina, ens diuen que feia falta un barret de bany, quina fila fèiem tots amb el casquet de bany i imitant l’escola de sirenes. Aigua molt freda, però ens va refer. A l’hora de dinar va ser diferent, més de dues hores per uns entrepans i unes pizzes. Migdiada a la gespa, visita a l’església, una guapada, semblava una maqueta i enfilem cap a Carrion de los Condes. Aquests 16 km. finals se’m fan interminables. Poble gran, esglésies maques, sopem a un lloc on hi ha un cambrer “catxondo”, ens llegeix la carta: “setas putrefactas de la zona, aletas de cordero y patas de peces de la Xina”. Nosaltres amb cara estranyada, ens ho creiem. Riem, sopem bé i a dormir a un pis d’unes monges, el pis per nosaltres sols, una cucada. Preparats per la jornada més llarga 83 Km.