28-07-11
Ens despertem, com sempre, a les 7h., això els que hem pogut dormir, ja que amb tanta gent, tants roncs i tanta pudor a peus, hi va haver gent que no va dormir. Preparats per una de les etapes reina, pujada a la “Cruz de Fierro”. Forta pujada, a l’inici de l’escalada ens trobem a una ciclista amb un pedal espatllat, després d’intentar arreglar-lo, decidim remolcar-la. En Jordi lliga la bici amb la seva i comença a pedalar, les pujades cada vegada són més fortes i decidim que cadascú vagi espitjant a un altre fent una màquina perfecte d’arrossegament, fins el següent poble i després d’avisar al seu company la vàrem deixar en bones mans, no amb les del seu company, sinò amb un que entén de bicicletes. Vam enfilar cap el cim, una mica, molt asfixiats, allí llancem la pedra que portàvem des de Sant Cugat, ja que és una tradició. Molt divertit, a la gran baixada, arribem a 68,4 km/h, una passada. Arribem a un poblet. Caiguda de l’Albert sense conseqüències, ulleres trencades de l’Albert de la Cruz i Jose, el Ciscu es dona compte que s’ha deixat la motxilla a dalt del cim, puja amb la companyia del Ramon, l’Albert té la roda punxada i per acabar el Ramon es troba malament. Arribem a Ponferrada, dinem, anem a la piscina i allí ho solucionem tot. Arribem a Vilafranca del Bierzo a les 10h., sopem, però no haviem acabat les desgràcies quan en Jordi es veu que no li va agradar el sopar, va i ho treu tot. Ja no ens pot passar res més. Anem a dormir, ja que ens queda l’altre etapa reina.