Agraïments del MH Jose, President de Cabezas Esportillás.

Deseo daros las gracias a todos los componentes que hemos realizado el “Camino de Santiago”. Ha sido una experiencia inolvidable.
Empezando por los hermanos de la Cruz: Por un lado el esmero de Jordi por organizar las etapas, buscar los lugares de “acampada” y su preocupación para que llegaran las bicicletas en buen estado a Burgos…….. y todas.
Gracias Albert por tu trabajo en contactar y reservar los lugares de “acampada”. Yo también creo, que en tu bicicleta llevas un motoret, ya que las cuestas las subes con demasiada facilidad.
A continuación mencionar a Ramón, en cierto aspecto creo que nos hemos pasado al dejar en tus manos la economía de toda la salida. Llegaron momentos estresantes, sobre todo cuando había que “rescatarte” económicamente. También agradezco el uso de la palabra “SUGIERO”, la considero muy acertada y me esta trayendo mucho beneficio. Así que tienes que estar contento Ramón, no solo enseñas matemáticas en la universidad sino que he aprendido mucho del “SUGIERO”. Quiero agradecerte en estas líneas que eligieras hacer el camino de Santiago con los cabezas esportillas, que no estar en otro lugar con otras personas.
No podemos dejar de mencionar 6Q con toda su sabiduría, en tantas áreas, que han sido de mucha utilidad en distintos momentos (acupuntura, péndulo y curaciones). No olvidemos el remiendo de Albert Vila de su caída También mencionar a Toti y Albert Vila cada uno en su area, me encanta las fotos que haces Toti y sobretodo con la bicicleta en marcha. Albert Vila, con sus pocas palabras pero su útil mapa y oportunas recomendaciones sobre la ruta a seguir fueron imprescindibles.
A Manel: hace muchos años que nos conocemos y habría muchas anécdotas curiosas que contar; pero en esta ocasión, me has jugado una mala pasada. Cuando te preguntó el funcionario que tenia que darte la santiaguiña por tu profesión, le contestastes: “esportillao”. La respuesta de dicho funcionario fue: “con esta profesión no le puedo extender la santiaguiña”, Manel le añade , bueno no me la de. Albert de la Cruz lo oyó y después nos lo contó, Manel te “SUGIERO” que otro día me lo comentes y así yo también podré poner que mi profesión es “esportillao”.
Por último Raúl, persona de pocas palabras, he aprendido de tu experiencia cuando escuche una conversación donde comentabas que lo máximo que habías hecho en bicicleta eran 30 km seguidos, y a nosotros aun nos quedaban 400 km para acabar el camino. Pensé yo:“Madre mía lo que va a sufrir este muchacho”. “Pa habernos matao Paco”. Pero aguantaste como un campeón. “NO HAY DOLOR, NO HAY CANSANCIO”. Todo esta en la cabeza (mente).
Lo del blog es una pasada, te los has currao.

Diari 31-07-2011

31-07-11

Ens aixequem “mosques” pel sarau del vespre, després d’esmorzar, anem a discutir el preu de l’estança. Ens fan un 20% de descompte, poc pel nostre entendre, però, iniciem la darrera etapa. Sembla senzilla, però només ho sembla, plena de pujades i baixades, però quines pujades!!, sort que hi havia gent que en “gaudia”. Una baixadeta de res i després una impressionant pujada. A sobre cada mig quilòmetre et recordava, una petita fita, els quilòmetres que falten, es feia interminable. Al Jordi se li rebenta la roda, cap problema. Després d’innombrables pujades i baixades arribem al Monte Gozo, últim cim, a partir d’aquí 6 quilòmetres de baixada i a Santiago. Ens posem tots en fila per fer una arribada triomfal a Santiago i així arribem a la plaça de l’Obradoiro davant de la catedral. Abraçades, crits, alegria, ... en fi eufòria d’haver aconseguit superar el repte. Fotos de grup, per tots els reporters gràfics de la plaça, fotos alçant la bici, ...
Seguidament anem a posar l’últim segell i a buscar la Compostel.la. Dutxa, facturació de les bicicletes i alforges i a voltar pel barri antic i, sobretot a veure el Sant. Sopem tapes: “pulpo gallego, tapes gallegues, sidra gallega, cervesa gallega i licor café, licor café, licor cafééééé”. Després de sopar concert de música, focs artificials i a dormir. Per cert a dormir amb parelles i amb llit de matrimoni, “Moñón2”.

Ara a esperar el nou repte, que serà? què ens té preparats el “Cabezas Esportillas”? La volta a Canàries, Dinamarca, Holanda, Montserrat-Burgos, la Trans-Pirineus. ,,, sigui el que sigui ja estem preparats per a la nova aventura. El que si puc assegurar, és que aquest repte ha estat un fet colpidor, divertit, alegre, inoblidable, entranyable, que s’hauria de repetir.

Diari 30-07-2011

30-07-11

Esmorzem lleuger, perquè ja esmorzarem fort a Sàrria mentre arreglen la bicicleta, després de molt esforç arribem a Sàrria, veiem el ciclista “Les quatre rodes”, senyor molt antipàtic, però ens arregla la bici, mentrestant fem un esmorzar de nassos. Mentre esmorzem coneixem a una noia de Mèxic (Guadalajara) que fa el camí sola i vé de fer un Erasmus a Madrid. Reiniciem la penúltima etapa, pujades i baixades, sense parar, a molts ens va “matxacar”, altres van “gaudir”, sobretot a les pujades. El paisatge era molt xulo, tan diferent al vist a Castella. Dinem a Glosar, una romanesa encantadora, ens serveix el dinar i ens diu un lloc per fer la migdiada, un cobert amb matalassos, genial. Les pobres senyores que rentaven la roba, al costat del cobert, no ho van trobar tan genial després de sentir el recital de trons, trompetes i canons corporals. Després seguim, les cames cada vegada més pesades. Per fi arribem a Palais do Rei. Sorpresa! hi havia un casament, semblava divertit. Dutxa, relax, passeig pel poble i el nostre president seguia cercant esglésies per posar el segell. Quan tornem al lloc de dormir, seguia el casament, però amb més festa que mai, no se si podrem dormir. El casament no acaba i cada vegada la música sona més fort. Acaba la festa passades les 3h AM!!. Els Alberts van a queixar-se a la nit. Al final dormim, ja que hem d’afrontar l’última etapa. Al dia següent, donades les molèsties, ens van fer un 20% de descompte....faltaria més! ;-)

Diari 29-07-2011

29-07-11

Preparats per O’Cebreiro, abans de marxar i després d’esmorzar, fem estiraments, com cada dia, per poder aguantar la dura etapa. Déu meu, quina pujada, però nosaltres sense problemes, anar fent. Cada vegada estem més forts i “gaudim” de les pujades, potser més que de les baixades. Tot i això, avui fem el record, arribem als 68,8 km/h, baixant, eh!. Per cert, vàrem passar per un poble en el qual algú es va sentir identificat “Moñón 2” ;-)
Pensàvem que s’acabaven les desgràcies, però no, al Toti se li trenca el canvi. Fem un “apanyo”, per arribar al següent poble, no hi ha ciclista, però ens diuen que a Sàrria a 20 quilòmetres de la propera etapa en podrem trobar. Podem arribar a Triacastela, dinem bé, migdiada, bugada, passeig, buscar una església per segellar el carnet, ja que gairebé només tenim segell de bars, pensions, i “antros”, sopar i dormir.

Diari 28-07-2011

28-07-11

Ens despertem, com sempre, a les 7h., això els que hem pogut dormir, ja que amb tanta gent, tants roncs i tanta pudor a peus, hi va haver gent que no va dormir. Preparats per una de les etapes reina, pujada a la “Cruz de Fierro”. Forta pujada, a l’inici de l’escalada ens trobem a una ciclista amb un pedal espatllat, després d’intentar arreglar-lo, decidim remolcar-la. En Jordi lliga la bici amb la seva i comença a pedalar, les pujades cada vegada són més fortes i decidim que cadascú vagi espitjant a un altre fent una màquina perfecte d’arrossegament, fins el següent poble i després d’avisar al seu company la vàrem deixar en bones mans, no amb les del seu company, sinò amb un que entén de bicicletes. Vam enfilar cap el cim, una mica, molt asfixiats, allí llancem la pedra que portàvem des de Sant Cugat, ja que és una tradició. Molt divertit, a la gran baixada, arribem a 68,4 km/h, una passada. Arribem a un poblet. Caiguda de l’Albert sense conseqüències, ulleres trencades de l’Albert de la Cruz i Jose, el Ciscu es dona compte que s’ha deixat la motxilla a dalt del cim, puja amb la companyia del Ramon, l’Albert té la roda punxada i per acabar el Ramon es troba malament. Arribem a Ponferrada, dinem, anem a la piscina i allí ho solucionem tot. Arribem a Vilafranca del Bierzo a les 10h., sopem, però no haviem acabat les desgràcies quan en Jordi es veu que no li va agradar el sopar, va i ho treu tot. Ja no ens pot passar res més. Anem a dormir, ja que ens queda l’altre etapa reina.

Diari 27-07-2011

27-07-11

Petit esmorzar, per fer-ne algun de millor a León, visita de la catedral, molt xula. Esmorzar a la plaça de l’ajuntament, magnífic. A la meitat de ruta, divisem un riu i decidim remullar-nos. Petit problema. El riu és ample però baix. Tots estirats, ens remullem, atac de riure, al veure la cara que fem en estirar-nos a l’aigua freda del riu, sobretot en Ramón. Bon dinar, a la tarda seguim pedalant i ens trobem a un tal David de Sant Cugat. Ha muntat un “chiringuito” penjat, on l’apòstol Santiago va perdre l’espardenya. Resulta que tenia algun negoci a Sant Cugat, ho va deixar tot i va decidir anar al “Camino” a ajudar a la gent. Arribem a Astorga, molt guapo, catedral, monument de Gaudí, lluita de astores contra romans, sopem a un lloc molt elegant, tot era força bonic, menys el lloc de dormir, alberg públic, l’habitació amb més de quaranta lliteres. Hem d´ anar a dormir d’hora perquè el tanquen a les 10,30 h.

Diari 26-07-2011

26-07-11

Avui m’he mort pedalant. Ens hem aixecat, només faltaria, a les 7 hores, esmorzar i marxar. El primer tram ha estat bé, però hi ha hagut un moment que hi havia dos camins, no cal dir que vàrem agafar el camí menys normal. Bé, no se, si se li pot dir camí, era un pedregar, era una Via Trajana, que feia més de dos mil anys que no havien fet cap manteniment. He patit, però per fi hem arribat a Mansilla de las Mulas. Vam arribar just per dinar, cinc minuts més tard i tanquen la cuina, dutxa, migdiada i cervesa. Voltem pel poble bastant deprimit, per cert es venia una clínica veterinària, qui vulgui comprar-la, la venen a bon de preu. Sopar i dormir.

Diari 25-07-2011

25-7-11

Ens aixequem a les 7 h., hora oficial de llevar-nos, esmorzar suau i seguim el camí, bé primer retrobar el camí 10 km. I, després, seguim on l’havíem deixat el dia anterior. Passem per pobles petits, molt petits, trobem peregrins i tots van diuen “buen camino”, “feliz camino”.
El Ioseba ens va dir que hi havia una pujada molt forta, no ens ho creiem fins que la vàrem veure. 4 km aprox. 12% de desnivell, en ma vida havia fet una pujada així, els demés si, o això diuen ;-). La baixada de després molt espectacular. Passem per molts “hospitals de peregrinos”, un sense teulada, altres sense parets, altres molt ben conservats. Arribem a Fromista, decidim anar a la piscina, però quan estàvem a punt de tirar-nos a la piscina, ens diuen que feia falta un barret de bany, quina fila fèiem tots amb el casquet de bany i imitant l’escola de sirenes. Aigua molt freda, però ens va refer. A l’hora de dinar va ser diferent, més de dues hores per uns entrepans i unes pizzes. Migdiada a la gespa, visita a l’església, una guapada, semblava una maqueta i enfilem cap a Carrion de los Condes. Aquests 16 km. finals se’m fan interminables. Poble gran, esglésies maques, sopem a un lloc on hi ha un cambrer “catxondo”, ens llegeix la carta: “setas putrefactas de la zona, aletas de cordero y patas de peces de la Xina”. Nosaltres amb cara estranyada, ens ho creiem. Riem, sopem bé i a dormir a un pis d’unes monges, el pis per nosaltres sols, una cucada. Preparats per la jornada més llarga 83 Km.

Diari 24-07-2011

24-7-11

Comença el camí. A les 7 hores ens trobem a l’estació de Sant Cugat. Anem a l’estació de l’Arc de Triomf. Sols portem quatre bicis, les altres cinc, si Déu vol ja han d’estar a Burgos. Petita discussió amb el xofer de l’autocar, ja que no vol pujar les bicis, finalment, cap problema. Les bicis pugen a l’autocar i nosaltres marxem cap a Burgos. En arribar mirem si estan totes les bicicletes, i hi són. Les muntem, pengem les alforges i a visitar Burgos i la seva catedral. Primer de tot segellem el nostre carnet de pelegrins, visitem la catedral i ... comença l’aventura!!!!. Deixem endarrere la ciutat viva, la catedral, … i ens endinsem en el despoblat altiplà, és un exercici arriscat, però no hi ha marxa enrere. Viatjant en una màquina del temps, el peregrí del segle XXI s’interna en la sòbria Castella en companyia de la nostra ombra, la nostra bici i del nostre esforç, descobrint paisatges y pobles gairebé medievals que atorguen al Camí aquesta llegenda que s’ha forjat des del seu origen.
Passem per varis pobles, en arribar a Tardajos, en Jose, el president honorífic, té un punxada, un clau li travessa la roda, no sabem si són els romans de la Via Trajana o algun “anti-camino” que vivia per allí. Arribem a Hornillos, on hem de dormir, però resulta que la casa rural, està a 5-10 km del poble, però estem frescos i no ve d’un quilòmetre. Per fi arribem a El Molino, casa rural molt guapa. Allí coneixem al Ioseba, basc que ja havia fet el camí anteriorment. Sopem com el Déus, volteta i a dormir. A El Molino, cal dir, que es va filmar part de la pel.lícula “The way” de Martin Sheen.