28-07-11
Ens despertem, com sempre, a les 7h., això els que hem pogut dormir, ja que amb tanta gent, tants roncs i tanta pudor a peus, hi va haver gent que no va dormir. Preparats per una de les etapes reina, pujada a la “Cruz de Fierro”. Forta pujada, a l’inici de l’escalada ens trobem a una ciclista amb un pedal espatllat, després d’intentar arreglar-lo, decidim remolcar-la. En Jordi lliga la bici amb la seva i comença a pedalar, les pujades cada vegada són més fortes i decidim que cadascú vagi espitjant a un altre fent una màquina perfecte d’arrossegament, fins el següent poble i després d’avisar al seu company la vàrem deixar en bones mans, no amb les del seu company, sinò amb un que entén de bicicletes. Vam enfilar cap el cim, una mica, molt asfixiats, allí llancem la pedra que portàvem des de Sant Cugat, ja que és una tradició. Molt divertit, a la gran baixada, arribem a 68,4 km/h, una passada. Arribem a un poblet. Caiguda de l’Albert sense conseqüències, ulleres trencades de l’Albert de la Cruz i Jose, el Ciscu es dona compte que s’ha deixat la motxilla a dalt del cim, puja amb la companyia del Ramon, l’Albert té la roda punxada i per acabar el Ramon es troba malament. Arribem a Ponferrada, dinem, anem a la piscina i allí ho solucionem tot. Arribem a Vilafranca del Bierzo a les 10h., sopem, però no haviem acabat les desgràcies quan en Jordi es veu que no li va agradar el sopar, va i ho treu tot. Ja no ens pot passar res més. Anem a dormir, ja que ens queda l’altre etapa reina.
jueves, 1 de septiembre de 2011
Diari 27-07-2011
27-07-11
Petit esmorzar, per fer-ne algun de millor a León, visita de la catedral, molt xula. Esmorzar a la plaça de l’ajuntament, magnífic. A la meitat de ruta, divisem un riu i decidim remullar-nos. Petit problema. El riu és ample però baix. Tots estirats, ens remullem, atac de riure, al veure la cara que fem en estirar-nos a l’aigua freda del riu, sobretot en Ramón. Bon dinar, a la tarda seguim pedalant i ens trobem a un tal David de Sant Cugat. Ha muntat un “chiringuito” penjat, on l’apòstol Santiago va perdre l’espardenya. Resulta que tenia algun negoci a Sant Cugat, ho va deixar tot i va decidir anar al “Camino” a ajudar a la gent. Arribem a Astorga, molt guapo, catedral, monument de Gaudí, lluita de astores contra romans, sopem a un lloc molt elegant, tot era força bonic, menys el lloc de dormir, alberg públic, l’habitació amb més de quaranta lliteres. Hem d´ anar a dormir d’hora perquè el tanquen a les 10,30 h.
Petit esmorzar, per fer-ne algun de millor a León, visita de la catedral, molt xula. Esmorzar a la plaça de l’ajuntament, magnífic. A la meitat de ruta, divisem un riu i decidim remullar-nos. Petit problema. El riu és ample però baix. Tots estirats, ens remullem, atac de riure, al veure la cara que fem en estirar-nos a l’aigua freda del riu, sobretot en Ramón. Bon dinar, a la tarda seguim pedalant i ens trobem a un tal David de Sant Cugat. Ha muntat un “chiringuito” penjat, on l’apòstol Santiago va perdre l’espardenya. Resulta que tenia algun negoci a Sant Cugat, ho va deixar tot i va decidir anar al “Camino” a ajudar a la gent. Arribem a Astorga, molt guapo, catedral, monument de Gaudí, lluita de astores contra romans, sopem a un lloc molt elegant, tot era força bonic, menys el lloc de dormir, alberg públic, l’habitació amb més de quaranta lliteres. Hem d´ anar a dormir d’hora perquè el tanquen a les 10,30 h.
Diari 26-07-2011
26-07-11
Avui m’he mort pedalant. Ens hem aixecat, només faltaria, a les 7 hores, esmorzar i marxar. El primer tram ha estat bé, però hi ha hagut un moment que hi havia dos camins, no cal dir que vàrem agafar el camí menys normal. Bé, no se, si se li pot dir camí, era un pedregar, era una Via Trajana, que feia més de dos mil anys que no havien fet cap manteniment. He patit, però per fi hem arribat a Mansilla de las Mulas. Vam arribar just per dinar, cinc minuts més tard i tanquen la cuina, dutxa, migdiada i cervesa. Voltem pel poble bastant deprimit, per cert es venia una clínica veterinària, qui vulgui comprar-la, la venen a bon de preu. Sopar i dormir.
Avui m’he mort pedalant. Ens hem aixecat, només faltaria, a les 7 hores, esmorzar i marxar. El primer tram ha estat bé, però hi ha hagut un moment que hi havia dos camins, no cal dir que vàrem agafar el camí menys normal. Bé, no se, si se li pot dir camí, era un pedregar, era una Via Trajana, que feia més de dos mil anys que no havien fet cap manteniment. He patit, però per fi hem arribat a Mansilla de las Mulas. Vam arribar just per dinar, cinc minuts més tard i tanquen la cuina, dutxa, migdiada i cervesa. Voltem pel poble bastant deprimit, per cert es venia una clínica veterinària, qui vulgui comprar-la, la venen a bon de preu. Sopar i dormir.
Diari 25-07-2011
25-7-11
Ens aixequem a les 7 h., hora oficial de llevar-nos, esmorzar suau i seguim el camí, bé primer retrobar el camí 10 km. I, després, seguim on l’havíem deixat el dia anterior. Passem per pobles petits, molt petits, trobem peregrins i tots van diuen “buen camino”, “feliz camino”.
El Ioseba ens va dir que hi havia una pujada molt forta, no ens ho creiem fins que la vàrem veure. 4 km aprox. 12% de desnivell, en ma vida havia fet una pujada així, els demés si, o això diuen ;-). La baixada de després molt espectacular. Passem per molts “hospitals de peregrinos”, un sense teulada, altres sense parets, altres molt ben conservats. Arribem a Fromista, decidim anar a la piscina, però quan estàvem a punt de tirar-nos a la piscina, ens diuen que feia falta un barret de bany, quina fila fèiem tots amb el casquet de bany i imitant l’escola de sirenes. Aigua molt freda, però ens va refer. A l’hora de dinar va ser diferent, més de dues hores per uns entrepans i unes pizzes. Migdiada a la gespa, visita a l’església, una guapada, semblava una maqueta i enfilem cap a Carrion de los Condes. Aquests 16 km. finals se’m fan interminables. Poble gran, esglésies maques, sopem a un lloc on hi ha un cambrer “catxondo”, ens llegeix la carta: “setas putrefactas de la zona, aletas de cordero y patas de peces de la Xina”. Nosaltres amb cara estranyada, ens ho creiem. Riem, sopem bé i a dormir a un pis d’unes monges, el pis per nosaltres sols, una cucada. Preparats per la jornada més llarga 83 Km.
Ens aixequem a les 7 h., hora oficial de llevar-nos, esmorzar suau i seguim el camí, bé primer retrobar el camí 10 km. I, després, seguim on l’havíem deixat el dia anterior. Passem per pobles petits, molt petits, trobem peregrins i tots van diuen “buen camino”, “feliz camino”.
El Ioseba ens va dir que hi havia una pujada molt forta, no ens ho creiem fins que la vàrem veure. 4 km aprox. 12% de desnivell, en ma vida havia fet una pujada així, els demés si, o això diuen ;-). La baixada de després molt espectacular. Passem per molts “hospitals de peregrinos”, un sense teulada, altres sense parets, altres molt ben conservats. Arribem a Fromista, decidim anar a la piscina, però quan estàvem a punt de tirar-nos a la piscina, ens diuen que feia falta un barret de bany, quina fila fèiem tots amb el casquet de bany i imitant l’escola de sirenes. Aigua molt freda, però ens va refer. A l’hora de dinar va ser diferent, més de dues hores per uns entrepans i unes pizzes. Migdiada a la gespa, visita a l’església, una guapada, semblava una maqueta i enfilem cap a Carrion de los Condes. Aquests 16 km. finals se’m fan interminables. Poble gran, esglésies maques, sopem a un lloc on hi ha un cambrer “catxondo”, ens llegeix la carta: “setas putrefactas de la zona, aletas de cordero y patas de peces de la Xina”. Nosaltres amb cara estranyada, ens ho creiem. Riem, sopem bé i a dormir a un pis d’unes monges, el pis per nosaltres sols, una cucada. Preparats per la jornada més llarga 83 Km.
Diari 24-07-2011
24-7-11
Comença el camí. A les 7 hores ens trobem a l’estació de Sant Cugat. Anem a l’estació de l’Arc de Triomf. Sols portem quatre bicis, les altres cinc, si Déu vol ja han d’estar a Burgos. Petita discussió amb el xofer de l’autocar, ja que no vol pujar les bicis, finalment, cap problema. Les bicis pugen a l’autocar i nosaltres marxem cap a Burgos. En arribar mirem si estan totes les bicicletes, i hi són. Les muntem, pengem les alforges i a visitar Burgos i la seva catedral. Primer de tot segellem el nostre carnet de pelegrins, visitem la catedral i ... comença l’aventura!!!!. Deixem endarrere la ciutat viva, la catedral, … i ens endinsem en el despoblat altiplà, és un exercici arriscat, però no hi ha marxa enrere. Viatjant en una màquina del temps, el peregrí del segle XXI s’interna en la sòbria Castella en companyia de la nostra ombra, la nostra bici i del nostre esforç, descobrint paisatges y pobles gairebé medievals que atorguen al Camí aquesta llegenda que s’ha forjat des del seu origen.
Passem per varis pobles, en arribar a Tardajos, en Jose, el president honorífic, té un punxada, un clau li travessa la roda, no sabem si són els romans de la Via Trajana o algun “anti-camino” que vivia per allí. Arribem a Hornillos, on hem de dormir, però resulta que la casa rural, està a 5-10 km del poble, però estem frescos i no ve d’un quilòmetre. Per fi arribem a El Molino, casa rural molt guapa. Allí coneixem al Ioseba, basc que ja havia fet el camí anteriorment. Sopem com el Déus, volteta i a dormir. A El Molino, cal dir, que es va filmar part de la pel.lícula “The way” de Martin Sheen.
Comença el camí. A les 7 hores ens trobem a l’estació de Sant Cugat. Anem a l’estació de l’Arc de Triomf. Sols portem quatre bicis, les altres cinc, si Déu vol ja han d’estar a Burgos. Petita discussió amb el xofer de l’autocar, ja que no vol pujar les bicis, finalment, cap problema. Les bicis pugen a l’autocar i nosaltres marxem cap a Burgos. En arribar mirem si estan totes les bicicletes, i hi són. Les muntem, pengem les alforges i a visitar Burgos i la seva catedral. Primer de tot segellem el nostre carnet de pelegrins, visitem la catedral i ... comença l’aventura!!!!. Deixem endarrere la ciutat viva, la catedral, … i ens endinsem en el despoblat altiplà, és un exercici arriscat, però no hi ha marxa enrere. Viatjant en una màquina del temps, el peregrí del segle XXI s’interna en la sòbria Castella en companyia de la nostra ombra, la nostra bici i del nostre esforç, descobrint paisatges y pobles gairebé medievals que atorguen al Camí aquesta llegenda que s’ha forjat des del seu origen.
Passem per varis pobles, en arribar a Tardajos, en Jose, el president honorífic, té un punxada, un clau li travessa la roda, no sabem si són els romans de la Via Trajana o algun “anti-camino” que vivia per allí. Arribem a Hornillos, on hem de dormir, però resulta que la casa rural, està a 5-10 km del poble, però estem frescos i no ve d’un quilòmetre. Per fi arribem a El Molino, casa rural molt guapa. Allí coneixem al Ioseba, basc que ja havia fet el camí anteriorment. Sopem com el Déus, volteta i a dormir. A El Molino, cal dir, que es va filmar part de la pel.lícula “The way” de Martin Sheen.
sábado, 13 de agosto de 2011
Fotos i més fotos
Focs artificials a Santiago de Compostela. Quina rebuda ens van fer, de caps d´estat!
Foto oficial que prova que vam fer el camí.
El Monte de Gozo i quin plaer!!
Marca dels 100 km. per arribar a Santiago de Compostela.
Durant el camí vam trobar zones especialment boniques com la de la foto.
Esperant un dels múltiples esmorzars.
Entrant a Galícia....pujades i més pujades...oh, quina joia!!
Un dels antros de pirates i peregrins.
Garito de malfactors i gent perillosa.
A una de les moltes creus que apareixíen pel camí. Aquesta ens la vam trobar tot just després de conversar llargament amb el Sr. Pau Perroflauta i il.luminar-nos amb la seva extensa saviesa i modals a taula.
La colla amb el Gaudí. El Siscu, un xerraire de mena, li està donant conversa i cantant aquella bella melodia que diu "...de licor café, de licor café, de licor caféééé...."
La famosa via Trajana, que va torturar culs i próstates sense pietat.
L´Albert de la Cruz ben carregat i apretant amb la seva màquina (amb motoret ;-)
La bici del Jordi reposant.
Una de les baixades durant el primer dia.
Sirenitas a punt de fer una competició inter-rural ...uhm, qué bé es menja a les piscines municipals...quin servei.
A "El Molino"....de licor café, de licor café, de licor cafééé i orujo i vi i cervesa i....
Arribada a l´estació de Burgos city
L´expedició tornava amb aquestes cares de joia a l´aeroport de Barcelona.
Arribada a l´estació de Burgos city
L´expedició tornava amb aquestes cares de joia a l´aeroport de Barcelona.
martes, 9 de agosto de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)